Als/les treballadors/es de l’hoteleria

 

El conjunt dels/les empresaris/es propietaris de bars i restaurants de la ciutat de Terrassa estan organitzats al Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i comarca. A través d’aquest organisme, els i les empresaris/es defensen els seus interessos de manera bel·ligerant amb la finalitat d’enfortir la seva situació en detriment de la teva.

 

No és cap secret que els diners que s’estalvien gràcies els contractes d’obra i servei; de formació i pràctiques; la contractació de personal a partir de categories professionals amb menors càrregues en matèria salarial; la contractació de personal per a mitja jornada quan es realitza una jornada completa; el pagament de salaris en negre; les hores extres que es converteixen en jornades salvatges de fins a dotze hores; la no remuneració de les nocturnitats, etc. van a parar a la butxaca d’aquests/es empresaris/es.

 

Davant d’això, què pots fer?

 

 

ORGANITZA’T AL TEU SINDICAT!

 

Hi ha molta gent que es troba en la mateixa situació. El sector de l’hoteleria és enorme i abraça la quasi totalitat del teixit productiu de la ciutat, on el sector serveis esdevé un dels àmbits capdavanters de la precarietat laboral i social.

 

No ets l’única persona que pateix els abusos patronals que abanderen el sector de l’hoteleria. Enfront la impunitat dels/les empresaris/es, organitzar-te és la primera i millor resposta que els treballadors/es podem donar.

 

Els/les empresaris/es, propietaris/es dels bars i restaurants que lliguen la teva vida a una vida paupèrrima, s’organitzen a les teves esquenes al Gremi, i estan perfectament assessorats per a blindar la seva posició i extreure el màxim rendiment del teu treball.

 

I per que tu no? A través del sindicat, els/les treballadors/res de l’hoteleria enfortim la nostra posició i, a més a més, coneixem millor quines són les condicions laborals que patim i de quina manera les podem millorar; i ho podem fer únicament amb l’organització dels/les treballadors/es en un sindicat al marge de partits polítics, subvencions i interessos particulars, assembleari i horitzontal, ja que com a treballadors/es només ens devem a nosaltres mateixos.

 

FORMA’T!

 

El gremi posa a disposició dels seus agremiats tot el suport en matèria jurídica, laboral i administrativa. Com és que mai t’han informat de quines són les característiques del sector quan t’incorpores a la feina? Coneixes el salari que s’adequa a la teva categoria professional? Com es distribueixen les vacances? Tinc dret a dos dies de festa setmanals? A quin preu es paguen les hores extres? Si treballo els dies festius, se m’ha de pagar un plus? Em poden canviar l’horari amb escasses hores d’antelació?

 

Tot això els/les empresaris/es ja ho saben, però mai t’ho diran. Cal estar formats i conèixer quines són les característiques, per exemple, del conveni amb el qual es regula el teu centre de treball.

 

A través del sindicat disposem dels mecanismes necessaris per a conèixer els elements més immediats i importants del dia a dia de la teva feina.

 

Informa’t i forma’t! Que mai et tornin a enganyar!

 

 

 

 

 

 

SOLIDARITAT I SUPORT MUTU

 

Tots/es som treballadors/es del mateix sector. Sabem la pressió que exerceixen els/les empresaris/es i els seus exèrcits d’encarregats davant les nostres demandes.

 

A través de la solidaritat i el suport mutu, fem extensiu els conflictes de l’hostaleria.

 

Siguis ajudant de cambrer, cambrer, cap de sala, ajudant de cuina, cuiner, xef, etc. cal estar al costat dels qui s’organitzen per a defensar-se de les agressions de la patronal hostalera, per damunt de diferències en la categoria professional i/o de contracte existents.

 

 

ORGANITZAR-SE ÉS LA NOSTRA MILLOR ARMA

 

 

 

SUOV CNT TERRASSA

 

Assessoria jurídica: cada dimecres de 18:30-20:30h

Assessoria sindical: cada divendres de 19-21h

 

Telèfon: 93 733 97 08

Correu electrònic: Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

 

 

 

Comencem un cicle de xerrades sobre Memòria Històrica Llibertària a CNT Terrassa. Des del 19 d'octubre fins el 23 de novembre, us esperem cada tarda al c/Sant Marian 223 a les 19:15.

 

 

cartell general cartell programa

 



Aquesta setmana sobre els serveis d'informació de la CNT, a més comptarem amb Daniel Capmany que farà la presentació del llibre "El eco de las muletas. Una aproximación a Manuel Escorza de Val". Ens veiem divendres a les 19h!!

 

 

cartell

-Comuniquem que la nostra seu sindical estarà oberta des d'ara els dimecres i els divendres.

Horaris

Dimecres: de 18 a 20'30h. amb Assessoria Jurídica de 18'30. a 20'30h.

Divendres: de 19 a 21h. amb Assessoria d'Acció Sindical.

(Dilluns, dimarts i dijous tancat llevat excepcions i disponibilitats)

Jorge y Pablo absolucion

 

La pesadilla comenzó en aquella fría tarde de otoño, durante la huelga general del 14 de noviembre de 2012, cuando miles de logroñeses salieron a las calles, como en infinitud de ciudades, para denunciar unas políticas que les están colocando contra las cuerdas. Fue el segundo y último gran paro general realizado con el fin de frenar las políticas económicas del Gobierno del Partido Popular. El éxito de movilización con que se saldó puso en evidencia el descontento social ante los recortes de Mariano Rajoy y sus secuaces. La movilización fue de tal magnitud que los antidisturbios se asustaron y acabaron cargando sobre una multitud pacífica, con el resultado final de varios manifestantes heridos, diversas personas multadas y Pablo y Jorge detenidos y encausados por altercados.

Pero aquel no solo fue un día de rabia, sino también de miedo hacia unas calles a punto de estallar. A pesar de que el 15M ya había desbordado la capacidad de convocatoria de las estructuras políticas y sindicales tradicionales, tanto el Gobierno como la patronal precisaban unos interlocutores de confianza, que se apresten a cualquier tipo de componendas, por lo que era perentorio contener de alguna forma a los elementos de la protesta más activos y rupturistas.

Ese fue el telón de fondo delante del cual se desarrollaron una serie de actuaciones de marcada índole represiva. En Logroño concretamente la diana se fijó en la Confederación Nacional del Trabajo. Jorge y Pablo son reconocidos miembros de la CNT de dicha ciudad; al detenerles y encausarles, se daba también un contundente golpe a un sindicato que aquel 14 de noviembre consiguió encabezar una manifestación multitudinaria y congregar a miles de personas frente al palacete donde se cobija el presidente autonómico, al margen del resto de sindicatos.

No caben otro tipo de interpretaciones. Al día siguiente las fuerzas políticas y empresariales de la región aplaudirían una discutible actuación policial que dejó dos heridos graves y varios manifestantes contusionados, además de dos vidas militantes que pasaban a verse hipotecadas con el oscuro montaje judicial que se había armado en torno a ellas. De esta forma celebraban también que CNT, en vez de dedicarse a las tareas sindicales que le son propias, tenía que emprender una larga y difícil singladura para apoyar a sus compañeros procesados, Jorge y Pablo, dos cenetistas que acudieron a la huelga a defender los derechos de tod@s en nombre de la Confederación.

¿Qué hicieron nuestros dos compañeros durante la carga? Nada. Pablo aparece grabado en vídeo portando una pancarta con ambas manos, mientras que Jorge se encontraba muy lejos de allí, de camino a su trabajo en una población situada a más de cuarenta kilómetros de Logroño.

En el fondo, no nos engañemos, su único delito es el de ser conocidos militantes del sindicato CNT de Logroño, y por ese único motivo les piden penas de cárcel que van desde los tres años de cárcel para Jorge y los más de seis para Pablo. Pero no están solos. Su causa es la nuestra: la Confederación entera está con ellos.

La mañana de este 4 de septiembre, más de cinco años después de ocurridos los supuestos sucesos –y decimos supuestos porque la acusación no ha logrado sustentar sus cargos con pruebas, excepción hecha de los testimonios policiales–, hemos conocido por fin la sentencia por el juicio del 14-N, que condena a nuestros compañeros Jorge y Pablo a unas penas de un año y cuatro años y nueve meses de cárcel, respectivamente.
La noticia ha caído en CNT como un jarro de agua fría, no tanto desde el lado judicial –hay posibilidades de recurso, y no dudéis de que esta malhadada sentencia se recurrirá–, sino desde el moral. Nuestra desconfianza hacia lo que se viene a conocer como Justicia se ha visto confirmada. Y aunque ojalá pudiéramos decir lo contrario de este NO-CASO, vemos reafirmada nuestra posición sobre unas instituciones que si por algo se caracterizan, es por su hostilidad hacia el movimiento obrero.
¿Qué esperamos? Justicia. Pero no un nuevo y agotador proceso donde unos personajes teóricamente neutrales evalúan sobre unas pruebas y testimonios. Lo que queremos es el reconocimiento público de que nuestros dos compañeros fueron inculpados falsamente. La absolución. No creemos en sus palabras y testigos, nosotros y nosotras también estuvimos allí y además hemos visto los vídeos de lo sucedido en aquella manifestación.
Esta sentencia ha sido un paso atrás. Ahora daremos tres adelante, comenzando por la manifestación, convocada por StopRepresionRioja, que este sábado 8 de septiembre, a las 18:30, discurrirá desde el llamado Palacio de Justicia de Logroño. Nuestra única defensa es que más y más oídos se enteren de esta NO-Justicia.
Os enlazamos al comunicado de respuesta a la sentencia de StopRepresionRioja.

Desde el Secretariado Permanente del Comité Confederal queremos demostrarlo, invitándoos a participar en las jornadas que se están preparando en Logroño para apoyar a Pablo y Jorge.

 

fuente: www.cnt.es

Estiu del 2012. Dins una còmode habitació, apoltronat en el seu seient de cuir, el somrient president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Juan Rosell, respon a un reguitzell de preguntes dels seus dotze apòstols del diari la Razón (sí, de vegades un s’ha de submergir dins aigües putrefactes i pestilents per rescatar la informació que necessita).

Lògicament, l’ambient és distès. Entre pregunta i pregunta, res millor que una broma, una hipèrbole o una metàfora per tragar la merda que ens ve a sobre. Ell ho sap. Tothom ho sap. La patronal riu. El govern riu. Els periodistes riuen. Recordeu quan una persona sap que les coses li aniran bé? Teniu en ment aquell somriure estúpid i la cara d’ase que se’ns queda a tothom quan vivim en la paradigma de la seguretat? Doncs aquesta és la seva cara.

Les treballadores tremolen

Un/a dels/les periodistes li pregunta sobre el què està passant, sobre quines són les conseqüències de tot plegat i, el més important i interessant, quin és el seu origen. Rosell agafa aire i es prepara per difondre la paraula de l’altíssim (el Capital):

Hemos comido más de tres platos al día; ahora vamos a tener que pagar los excesos cometidos durante mucho tiempo

Ràpid, senzill i eficaç. Eufemismes que edifiquen reformes i sentències que dicten trajectòries polítiques. Li agafa el gust per la paraula. Segueix afirmant que “desde las guarderías al último día de la Universidad tendría que haber asignaturas que valorasen el buen hacer de las empresas. Enseñar que sin empresas no existen los países, no se crea riqueza. La gente quiere ser funcionario; nada de riesgo y cobrar a fin de mes”. Sembla tot un sociòleg anyenc, duent a terme una relació binària entre empresa – estat, deslligant els subjectes socials de la seva capacitat creadora de la realitat física. Tota la sala bull en aplaudiments. Juan Rosell s’asseca el front i somriu.

Les treballadores tremolen

Els/les periodistes li tenen presa la mesura i els agrada aquest esport. Volen jugar-hi de nou. Recapaciten, pensen i xoquen la mà quan tenen clar el què dir. Obren la boca de rata i pregunten sobre quina és l’assignatura pendent. Juan Rosell somriu. Li encanta que li llancin pilotes de drive. El drive és el seu punt fort. Amb calma respon:

Las reformas. Parece que tenemos miedo a darle la vuelta al calcetín

Les treballadores tremolen

Tothom té clar quins han estat els avantatges pels grans capitals (nacionals i supranacionals) a partir de l’any 2008. En el capitalisme, la desigualtat és un element central i molt important. Aquesta desigualtat, tanmateix, no és fruit de l’atzar sinó de la pròpia dinàmica del capitalisme, tornant-se més evidents durant els períodes de crisi econòmica. Aquestes desigualtats es configuren en diferents aspectes, però ara, en aquest petit esbós d’opinió, fem èmfasis en les fortes càrregues que han patit les treballadores, mentre la Patronal i els governs de titella menjaven “més de tres plats al dia”.

La restauració del capitalisme per a sortir d’una crisi parteix de fer front a les múltiples conseqüències de les seves contradiccions internes. En l’etapa de restauració, a les contradiccions pròpies del seu funcionament habitual, s’hi sumen altres noves: cal destruir el capital sobrant per a recuperar la taxa de benefici suficient per acumular i refer els mecanismes de poder sobre les poblacions doblement afectades per la creixent explotació i per la destrucció productiva (TAIFA, 2016). En poques paraules, la classe treballadora, desposseïda històricament dels mitjans necessaris per assegurar la seva reproducció material, és el subjecte que paga els desperfectes d’un sistema econòmic nefast.

Les treballadores tremolen

Estiu del 2018. Dins un còmode despatx, apoltronat en el seu seient de cuir, el somrient president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Juan Rosell, respon a un reguitzell de preguntes dels periodistes de la Nova Ordre de la Informació, la Vanguardia.

Juan Rosell, l’etern príncep de la CEOE, està nervioset. La xafogor apreta. No li agrada el que sent. Ell sempre s’ha visualitzat com el gran caçador, l’amo i senyor del seu vedat particular. Perseguint treballadors/es, domesticant sindicats i convidant-los a sopar galets a casa seva, acariciant governs de tots colors... Una autèntica col·lecció de caps dissecats pobla el seu despatx. Juan Rosell agafa aire i pronuncia les paraules d’un nadó en plena rebequeria:

A esta casa ya no se le puede pedir más

Les treballadores s’organitzen

Com? Com que a aquesta casa ja no se li pot demanar més? Quan se li ha demanat quelcom? No hem estat les treballadores les qui hem patit els desnonaments, les reformes laborals que ens han precaritzat, les retallades i els ajustos pressupostaris en matèria d’educació, sanitat, prestacions socials, tercer sector, etc.? Som les treballadores les qui hem menjat “més de tres plats al dia”?

Les treballadores s’organitzen

Juan Rosell està nervioset. No li ve de gust perdre les hectàrees de terreny que ha conquerit. Fa temps que somia en edificar un estat centrat en el model empresarial. Un estat on la submissió al treball estigui a l’ordre del dia. On quan ell digui blanc, passin coses blanques, i quan ell digui verd, passin coses verdes. Juan Rosell no veu clar que les empreses hagin de pagar un major volum d’impostos. No veu clara la notícia que el govern apugi els impostos.

Juan Rosell es rasca el cap. Aquest cap està sec com un xoriç de tant pensar excuses de fira. Què dirà ara? Apel·la a la necessitat de preservar la integritat fiscal de les empreses espanyoles. Les pobres empreses espanyoles que tants esforços fan per a fer-se atractives. Juan Rosell sap que les dades no diuen que les empreses estiguin patint. A ell li agradaria disfressar les dades. Juan Rosell maleeix que la informació sigui pública i a l’abast de tothom. Sua com un porc.

 

 

grafico1
Evolució dels beneficis empresarials com a porcentatge del VAB de les empreses no financeres (https://www.elconfidencial.com/economia/2018-04-09/beneficios-empresariales-salarios-crecimiento-recuperacion_1546183/?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=ECDiarioManual)

 

Les treballadores s’organitzen

Estiu del 2018. Han passat deu anys des dels primers anuncis referents a una llunyana crisi econòmica. Una crisi que no ens tocaria pas. Han passat deu anys i n’hem vist de tots colors. Resulta irònic veure com el model productiu, que a grosso modo és l’entramat multifactorial que lliga les nostres vides a unes condicions determinades, resta deslligat dels espais de decisió per part de els persones que el pateixen.

En el sistema capitalista, les decisions referents al model productiu es prenen de forma allunyada de les treballadores. Són les empreses les qui decideixen què produir (en funció dels beneficis que n’esperen obtenir), com produir (en funció dels costos de producció de la tecnologia disponible) i on ubicar les seves activitats econòmiques.

Les treballadores s’organitzen. Ho fan al marge dels partits polítics. Ho fan al marge dels sindicats de concertació. Ho fan amb el seu esforç i dedicació constants, apel·lant a la solidaritat i el suport mutu. Ho fan sense rebre subvencions i lluitant dia a dia per a autoorganitzar-se sense dependre del mecanismes de la representació unitària. Ho fan lluitant a l’empresa que destrueix les seves vides.Ho fan proposant nous models d’organització social més justos i que poleixin les desigualtats.

LES TREBALLADORES S’ORGANITZEN A CNT

 

imagen Compte amb CNT

 

http://contenidos.ceoe.es/resources/image/JROSELLLARAZON2072012.pdf

https://www.lavanguardia.com/economia/20180717/45947115624/ceoe-impuestos-subida.html