El film és la darrera obra de la productora ZerikusiA. Amb la realització d’aquest documental es vol recuperar un xic més la memòria històrica i explicar de primera mà la lluita que van protagonitzar aquestes dones rebels i anarquistes en moments de revolució, una lluita que ha esdevingut pionera i única a tot el món i que va aconseguir ajuntar més de 20.000 afiliades. El fil principal del documental consta de les entrevistes a Concha Liaño i a Sara Berenguer, dues de les dones fundadores i militants de l’organització on expliquen, de forma clara i senzilla, el perquè va néixer aquest grup anarcofeminista, les seves idees i com volien afegir-se a la lluita llibertària participant-t’hi com a iguals. Va ser, i continua sent, una lluita incansable per construir un món millor, un món lliure de la ignorància, un món on poder viure la pròpia vida.

El documental compta, a més a més, amb les aportacions de l’escriptora Llum Quiñonero, la historiadora Laura Vicente i la professora Martha Ackelsberg, que ofereixen un punt de vista extern a les pròpies vivències de les protagonistes de Mujeres Libres que van lluitar fins al final per l’autoalliberament de les dones i pel suport mutu. Van ser avantguarda en les reivindicacions de drets per a les dones: van fer una labor ingent en l’alfabetització de les obreres i camperoles; van crear escoles i guarderies; van abordar el tema de la prostitució sense els prejudicis cristianitzants que han estigmatitzat a qui l'exerceixen, i sense les demagògies que recolzen més a qui es lucren d'ella que a qui la pateixen; van tractar la sexualitat amb la senzillesa i naturalitat amb que no ha sigut mai més abordada, lluny dels tabús i les beateries a que ens tenen sotmeses les religions; van defensar l'avortament lliure en uns temps en què ningú s’atrevia ni a imaginar-lo… I tot lluitant braç a braç amb els seus companys, però creant el seu propi espai per a reivindicar i trobar la solució a la discriminació que patien.

Mujeres Libres mai va ser reconeguda com la quarta branca del moviment llibertari; malauradament, a les sigles CNT, FAI i AIT hi va faltar ML. Com molt bé es diu en el film: “muchos compañeros no nos comprendian porque pensaban, como yo pensaba el primer dia, ¿para qué mujeres libres?”, “compañeros, compañeras, he visto hogares, no ya de simples confederados, sino de anarquistas, regidos por las mas puras normas feudales (…)”. Així doncs, de ben segur que aquesta organització ha estat el màxim exponent de la materialització dels valors anarquistes i llibertaris, trencant amb el 100% de les jerarquies existents, arribant fins al moll de l’os de les societats patriarcals que encara avui patim.

Via CNT El Prat

Lectura recomanada: Diferencias entre CNT y CGT