Como todos los años haremos vacaciones en agosto permaneciendo cerrada la Sede

VACACIONES: Del 2 de AGOSTO al 2 de SEPTIEMBRE (ambos incluidos)

 

Asistencia jurídica:

-ÚLTIMO DÍA de JURÍDICA ANTES de VACACIONES: 1 de AGOSTO

-PRIMER DÍA de JURÍDICA DESPUÉS de VACACIONES: 5 de SEPTIEMBRE

Comunicamos que el servicio de juridica cambiarà el horario a partir del 5 de septiembre, se iniciará y acabará media hora antes del horario actual.

-NUEVO HORARIO de JURÍDICA: los MIERCOLES de 18:30 a 20:30

cualquier urgencia laboral se podra contactar con Miguel a traves de mail o telefono que a continuacion inidicamos

691 20 77 92

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Estiu del 2012. Dins una còmode habitació, apoltronat en el seu seient de cuir, el somrient president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Juan Rosell, respon a un reguitzell de preguntes dels seus dotze apòstols del diari la Razón (sí, de vegades un s’ha de submergir dins aigües putrefactes i pestilents per rescatar la informació que necessita).

Lògicament, l’ambient és distès. Entre pregunta i pregunta, res millor que una broma, una hipèrbole o una metàfora per tragar la merda que ens ve a sobre. Ell ho sap. Tothom ho sap. La patronal riu. El govern riu. Els periodistes riuen. Recordeu quan una persona sap que les coses li aniran bé? Teniu en ment aquell somriure estúpid i la cara d’ase que se’ns queda a tothom quan vivim en la paradigma de la seguretat? Doncs aquesta és la seva cara.

Les treballadores tremolen

Un/a dels/les periodistes li pregunta sobre el què està passant, sobre quines són les conseqüències de tot plegat i, el més important i interessant, quin és el seu origen. Rosell agafa aire i es prepara per difondre la paraula de l’altíssim (el Capital):

Hemos comido más de tres platos al día; ahora vamos a tener que pagar los excesos cometidos durante mucho tiempo

Ràpid, senzill i eficaç. Eufemismes que edifiquen reformes i sentències que dicten trajectòries polítiques. Li agafa el gust per la paraula. Segueix afirmant que “desde las guarderías al último día de la Universidad tendría que haber asignaturas que valorasen el buen hacer de las empresas. Enseñar que sin empresas no existen los países, no se crea riqueza. La gente quiere ser funcionario; nada de riesgo y cobrar a fin de mes”. Sembla tot un sociòleg anyenc, duent a terme una relació binària entre empresa – estat, deslligant els subjectes socials de la seva capacitat creadora de la realitat física. Tota la sala bull en aplaudiments. Juan Rosell s’asseca el front i somriu.

Les treballadores tremolen

Els/les periodistes li tenen presa la mesura i els agrada aquest esport. Volen jugar-hi de nou. Recapaciten, pensen i xoquen la mà quan tenen clar el què dir. Obren la boca de rata i pregunten sobre quina és l’assignatura pendent. Juan Rosell somriu. Li encanta que li llancin pilotes de drive. El drive és el seu punt fort. Amb calma respon:

Las reformas. Parece que tenemos miedo a darle la vuelta al calcetín

Les treballadores tremolen

Tothom té clar quins han estat els avantatges pels grans capitals (nacionals i supranacionals) a partir de l’any 2008. En el capitalisme, la desigualtat és un element central i molt important. Aquesta desigualtat, tanmateix, no és fruit de l’atzar sinó de la pròpia dinàmica del capitalisme, tornant-se més evidents durant els períodes de crisi econòmica. Aquestes desigualtats es configuren en diferents aspectes, però ara, en aquest petit esbós d’opinió, fem èmfasis en les fortes càrregues que han patit les treballadores, mentre la Patronal i els governs de titella menjaven “més de tres plats al dia”.

La restauració del capitalisme per a sortir d’una crisi parteix de fer front a les múltiples conseqüències de les seves contradiccions internes. En l’etapa de restauració, a les contradiccions pròpies del seu funcionament habitual, s’hi sumen altres noves: cal destruir el capital sobrant per a recuperar la taxa de benefici suficient per acumular i refer els mecanismes de poder sobre les poblacions doblement afectades per la creixent explotació i per la destrucció productiva (TAIFA, 2016). En poques paraules, la classe treballadora, desposseïda històricament dels mitjans necessaris per assegurar la seva reproducció material, és el subjecte que paga els desperfectes d’un sistema econòmic nefast.

Les treballadores tremolen

Estiu del 2018. Dins un còmode despatx, apoltronat en el seu seient de cuir, el somrient president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Juan Rosell, respon a un reguitzell de preguntes dels periodistes de la Nova Ordre de la Informació, la Vanguardia.

Juan Rosell, l’etern príncep de la CEOE, està nervioset. La xafogor apreta. No li agrada el que sent. Ell sempre s’ha visualitzat com el gran caçador, l’amo i senyor del seu vedat particular. Perseguint treballadors/es, domesticant sindicats i convidant-los a sopar galets a casa seva, acariciant governs de tots colors... Una autèntica col·lecció de caps dissecats pobla el seu despatx. Juan Rosell agafa aire i pronuncia les paraules d’un nadó en plena rebequeria:

A esta casa ya no se le puede pedir más

Les treballadores s’organitzen

Com? Com que a aquesta casa ja no se li pot demanar més? Quan se li ha demanat quelcom? No hem estat les treballadores les qui hem patit els desnonaments, les reformes laborals que ens han precaritzat, les retallades i els ajustos pressupostaris en matèria d’educació, sanitat, prestacions socials, tercer sector, etc.? Som les treballadores les qui hem menjat “més de tres plats al dia”?

Les treballadores s’organitzen

Juan Rosell està nervioset. No li ve de gust perdre les hectàrees de terreny que ha conquerit. Fa temps que somia en edificar un estat centrat en el model empresarial. Un estat on la submissió al treball estigui a l’ordre del dia. On quan ell digui blanc, passin coses blanques, i quan ell digui verd, passin coses verdes. Juan Rosell no veu clar que les empreses hagin de pagar un major volum d’impostos. No veu clara la notícia que el govern apugi els impostos.

Juan Rosell es rasca el cap. Aquest cap està sec com un xoriç de tant pensar excuses de fira. Què dirà ara? Apel·la a la necessitat de preservar la integritat fiscal de les empreses espanyoles. Les pobres empreses espanyoles que tants esforços fan per a fer-se atractives. Juan Rosell sap que les dades no diuen que les empreses estiguin patint. A ell li agradaria disfressar les dades. Juan Rosell maleeix que la informació sigui pública i a l’abast de tothom. Sua com un porc.

 

 

grafico1
Evolució dels beneficis empresarials com a porcentatge del VAB de les empreses no financeres (https://www.elconfidencial.com/economia/2018-04-09/beneficios-empresariales-salarios-crecimiento-recuperacion_1546183/?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=ECDiarioManual)

 

Les treballadores s’organitzen

Estiu del 2018. Han passat deu anys des dels primers anuncis referents a una llunyana crisi econòmica. Una crisi que no ens tocaria pas. Han passat deu anys i n’hem vist de tots colors. Resulta irònic veure com el model productiu, que a grosso modo és l’entramat multifactorial que lliga les nostres vides a unes condicions determinades, resta deslligat dels espais de decisió per part de els persones que el pateixen.

En el sistema capitalista, les decisions referents al model productiu es prenen de forma allunyada de les treballadores. Són les empreses les qui decideixen què produir (en funció dels beneficis que n’esperen obtenir), com produir (en funció dels costos de producció de la tecnologia disponible) i on ubicar les seves activitats econòmiques.

Les treballadores s’organitzen. Ho fan al marge dels partits polítics. Ho fan al marge dels sindicats de concertació. Ho fan amb el seu esforç i dedicació constants, apel·lant a la solidaritat i el suport mutu. Ho fan sense rebre subvencions i lluitant dia a dia per a autoorganitzar-se sense dependre del mecanismes de la representació unitària. Ho fan lluitant a l’empresa que destrueix les seves vides.Ho fan proposant nous models d’organització social més justos i que poleixin les desigualtats.

LES TREBALLADORES S’ORGANITZEN A CNT

 

imagen Compte amb CNT

 

http://contenidos.ceoe.es/resources/image/JROSELLLARAZON2072012.pdf

https://www.lavanguardia.com/economia/20180717/45947115624/ceoe-impuestos-subida.html

 

Sísif, en el marc de la mitologia grega, va fer enfadar els déus ja que el consideraven un presumptuós a raó de la seva extraordinària astúcia. Com que l’expressió “justícia divina” ja ve de lluny, Sísif fou condemnat pels déus a la ceguera i, a més a més, a empènyer perpètuament una roca gegant muntanya amunt, només perquè tornés a caure rodant fins a la vall, des d'on l'havia recollir i empènyer novament fins al cim, inaugurant un nou cicle de perpètues desventures. Pobre desgraciat.

Observant l’informe de la OCDE, publicat de manera resumida en la majoria de mitjans de comunicació, hom no pot obviar entreveure certes similituds envers el mite de Sísif i la situació de la classe treballadora del podrit i, segurament, víctima d’un ictus, estat espanyol.

En el citat informe, es titlla de “sense precedentsl’estancament dels salaris (segons l’informe, es parla d’una caiguda del 0,4%, tenint en compte la seva relació amb el cost de vida, l’IPC), sobretot tenint en compte els malaguanyats “brotes verdes” propis de la suposada recuperació econòmica, vestida amb una ostentosa fase de creixement de l’ocupació i una marcada ampliació de les vacants laborals.

 

 

grafico1

 

Les transformacions que la crisi del capitalisme està facilitant a tot el món, han permès als grans capitals no només recuperar, ans augmentar la seva taxa de benefici, lluitant al mateix temps per a mantenir la seva hegemonia mundial, com a únic sistema garant de la pervivència social.

Repescant en la història recent, veiem com les reformes laborals proposades en el marc de reestructuració capitalista (2010-2012) han donat els seus fruits. Han permès una millora qualitativa del marc d’actuació pràctica de les empreses, facilitant l’acomiadament de treballadors/es a raó de causes cada cop menys objectives (a no ser que entenguem, i de fet així ho entén la patronal i el sindicalisme groc, una previsió en la caiguda del beneficis com una causa objectiva), modificant les condicions de treball i contractació, rebaixant les indemnitzacions per acomiadaments, facilitant el despenjament dels convenis i, finalment, apostant fermament per una massiva aplicació dels acomiadaments col·lectius, com a via pel “sanejament” d’empreses. De retruc, tot plegat ha permès una millora quantitativa pel que fa al volum de la taxa de beneficis. La fórmula resulta ben senzilla: una menor inversió en força de treball, mantenint o ampliant la jornada de feina, suposa una major rendibilitat del treball usurpat per unitat de temps.

Repassant l’informe, els autoanomenats experts veuen alarmats com l’estancament salarial té relació amb “la important i creixent proporció de treballadors amb llocs de treball mal pagats o a temps parcial involuntari” (notis en aquest cas, que aquests experts no viuen ni de lluny aquests treballs mal pagats, ans al contrari!).

Segons l’OCDE, passat el triangle de les bermudes dels anys 2008-2016, “l’atur de llarga durada i la reducció de la cobertura per atur” han afectat a totes aquelles persones que cercaven comprador de força de treball. Segueixen afirmant que aquelles persones, cegues i desesperades, “han acabat acceptant ofertes que no es corresponien amb les seves expectatives quant a tipus de jornada i, sobretot, quant a retribució”. L’amor al proïsme portat a l’extrem. Gràcies nobles i sacrificats empresaris, per arriscar les vostres fortunes i comprar la nostra vida!

L’informe, si seguim llegint, assegura que “creix el percentatge d’assalariats amb una jornada reduïda que els agradaria treballar més hores” (en el present article d’opinió, no es té en compte un altre defecte endèmic, la temporalitat. Aquest efecte es pot apreciar en els gràfics següents).

 

grafico2

 

grafico3

Personalment, com a treballador, aquestes sentències em treuen de polleguera. En la meva vida, segurament com a la vida de la major part de les persones amb qui em creuo pel carrer o amb qui anònimament comparteixo un espai en el transport públic, no he acceptat mai cap oferta de feina, sinó que m’hi he vist obligat segons la lògica del sistema social i econòmic (capitalisme) en el qual estem lligats. La idea de persones que circulen lliurement, saluden i treballen amb un somriure en forns de pa, restaurants i cafès, parcs i jardins, gestionant els residus i en oficines, és una imatge deslligada de la situació material de partida en la qual té lloc el joc social. Una situació material forjada en les relacions dissimètriques que obliga a moltes persones a vendre la seva força i el seu temps a canvi d’un salari.

Per altra banda, personalment, no m’agradaria treballar més hores. Aquesta darrera sentència és un insult i una escopinada guardada a la gola durant hores. Si he de destinar un nombre significatiu d’hores a un projecte empresarial que beneficia a persones que ni tant sols conec és, altra vegada, perquè el sistema en el qual he nascut propicia la pobresa i canvia l’eix de les responsabilitats, fent-te culpable de la teva situació i proposant l’ampliació del nombre d’hores de treball efectiu, com l’única manera de tirar endavant i poder fer front a les despeses (recordem que els salaris continuen en el marc de la “moderación salarial” i resten congelats en relació a l’IPC).

L’informe mostra, finalment, que el “15,9% a Espanya viuen amb menys del 50% dels ingressos mitjans del país”, fet que sumat a les taxes d’atur, les situacions de risc d’exclusió social siguin cada cop majors i més comunes.

Sísif empenyia diàriament un roc enorme, cec i desorientat per l’Hades, per veure com queia altra vegada i tornar-ho a provar. Les treballadores portem massa temps empenyent aquest roc, amb el que ni ens sentim representades, ni ens genera satisfacció, ni ens beneficia. Ja n’hi ha prou del condol mostrat a les empreses i les organitzacions patronals. Els paladins del capital ens han privat de la visió, estrangulant els nostres colls amb la por de l’atur i el mite del creixement econòmic. Les diferents reformes promulgades pels diferents governs i les organitzacions empresarials han refinat els sistemes d’extracció de benefici a través de l’obediència i la submissió de la classe treballadora, amb la finalitat última d’engrossir les seves arques particulars. Amb suculents eslògans referents a la necessitat de “generar confiança” i “flexibilitzar el mercat per a facilitar la contractació” s’amaguen propostes d’un sistema que es pretén bondadós i coherent, però que a la fi ens destrueix diàriament. Ja no ens ho creiem.

És per això que reclamem la militància i la participació dels treballadors i les treballadores, en un món cada cop més submergit en els preceptes postmoderns de la individualitat, el qual premia l’abandonament de la solidaritat i el suport mutu entre les persones explotades. Si la patronal i el govern proposen un marc d’actuació que lliga les nostres vides a una situació de paupèrrima convivència, nosaltres proposem la nostra força per trencar amb aquesta situació il·lògica.

Salut i anarcosindicalisme!

Oriol

grafico1

 

El sabado 16 de junio, Tendremos diferentes actividades en el sindicato.

cartell curso linux

 

La parte de la mañana, sera para hacer un curso sobre Linux.

En el hablaremos sobre modelos de economia basados en el conocimiento, sin dependencia del capital. Sera a partir de las 10 de la mañana.

Tambien aprovecharemos para hacer una dinamica de preguntas y respuestas para aclarar cualqueir duda que nos pueda surgir.

Si alguien quiere probar una distribucion de linux sencilla, animamos que vengais con el ordenador a cuestas, para que os podamos ayudar a instalar Ubuntu y podamos ayudaros con las dudas que vayais teniendo.

 

 

 

 

A partir del mediodia, tendremos Cafeta para recaudar fondo y podamos organizar la Festa Major Popular i Alternativa de Terrassa.

cartell cafeta

 

 

a las 14:00 haremos una alubiada (si se quiere venir avisar al sindicato)

 

a las 16:00 Kris Llinça presentara su fancine llamado Feerica

 

a las 17:00 Ciclo de charlas entre Terrassa Sense Murs y CNT Terrassa sobre migracion sin fronteras.

 

 

 

 

Animaros a venir! Con ayuda de todos podremos organizar unas fiestas mayores alternativas.

cartell 1 maig 2018

Vivim en una democràcia cada vegada menys democràtica. El poder executiu legisla a cop de decret, el poder judicial imposa més pena al cantant que s'expressa que al polític que roba, les forces repressores colpegen amb força davant qualsevol intent de rebatre el seu concepte de nació, la corrupció està ja implantada i els braços de la censura cada vegada tenen les urpes més llargues. Alhora, els grans mitjans de comunicació aprofiten el desenvolupament tecnològic per pintar-nos un món en ebullició, en continu i ràpid canvi, ens recorden que hem de tenir l'últim model de telèfon mòbil per no quedar-nos aïllats en aquesta societat.

Però la realitat del carrer és ben diferent. Cada dia és més palpable la paradoxa de “tot ha de canviar perquè res canviï”. Perquè els rics cada vegada són més rics i els pobres cada vegada més pobres. Els poderosos cada vegada tenen més aferrat el seu poder i, com es demostra en cadascuna de les seves crisis, no estan disposats a cedir un àpex dels seus privilegis. Aquesta és la seva intenció i això mai canviarà. La Història ens ensenya que els avanços en la qualitat de vida de la ciutadania s'han aconseguit reivindicant, exigint els drets que ens corresponen. Això és el que CNT porta fent més de cent anys i continuarà fent-ho, avançant per la Justícia Social.

D'altra banda, en el sindicat sabem que també existeix una altra realitat de la qual es parla menys del que caldria: la del món laboral. La de les persones en atur –tres milions set-centes mil–, les contractades temporalment –una de cada quatre–, les cedides per ETTs –mig milió–, les deslocalitzades, les que treballen en precari, les –cada vegada més– víctimes d'accidents laborals,… I, per acabar, el futur de les pensions cada cop menys segur.

I ho sabem perquè CNT està en els llocs de treball, al carrer, a les cases de les persones que hem d'aguditzar l'enginy per arribar a fi de mes. Aquesta és la raó per la qual seguim i seguirem sempre fidels a les nostres idees. Seguim fent anarcosindicalisme i seguim demostrant que és un mitjà real i eficaç per aconseguir la dignitat que mereixem en el nostre treball. Seguim avançant per la Justícia Laboral.

Especialment sagnant és la situació en la qual ens trobem les dones en aquest món autoritari, tant en l'aspecte social com en el laboral. Creixem suportant uns ensenyaments estereotipats degut als quals hem d'assumir uns rols establerts segons el nostre gènere, suposant que som el sexe feble. Moltes dones hem de renunciar al món laboral per encarregar-nos de la llar, simplement perquè la tradició ho ha establert així, existint encara un gran desequilibri a l'hora d'assumir aquestes tasques. Però avui dia la gran majoria estem a més obligades a treballar per poder sostenir a la família, en un món laboral que continua sent masclista, en el qual el nostre sou és menor, sofrim assetjament, major temporalitat i més atur. Davant tots aquests atropellaments a la igualtat, des de CNT volem ser nosaltres, les obreres, les que alcem la veu; totes i tots junts exercint la solidaritat entre les persones.

Per tot això, CNT manté i mantindrà la seva lluita per a la consecució d'un món més just, amb les nostres idees cada dia més vigents i cada dia amb més força. Per això, us convidem a sortir al carrer aquest Primer de Maig a reivindicar que un altre món és necessari i és possible. I no només aquest dia, sinó els 365 dies de l'any, demostrant que les persones, unides, avancem per la Justícia Social i Laboral.

Confederacio Nacional de Treball